Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954) és doctor arquitecte, catedràtic de Teoria i Història de l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB, UPC) i escriptor. És autor de d’uns cinquanta llibres, entre ells, Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos (2011, amb Zaida Muxí), Del diagrama a las experiencias, hacia una arquitectura de la acción (2014), La arquitectura de la vivienda colectiva. Políticas y proyectos en la ciudad contemporánea (2015) y Política y arquitectura. Por un urbanismo de lo común y ecofeminista (2020, amb Zaida Muxí). Ha impartit cursos i conferències a diverses universitats i institucions d’Europa, Amèrica i Àsia.
Te diversos premis, entre ells el Lluis Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans (1984), el Premi de la Crítica Serra d’Or a la recerca (1991) i el Premio Nacional para Iniciativas en el Urbanismo del Ministerio de Vivienda (2005). Ha estat regidor d’habitatge i del districte de Sant Marí a l’Ajuntament de Barcelona entre el 2015 i 2019; i des del febrer del 2021 és membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.