L’Observatori de l’Habitatge ha actualitzat el seu sistema d’indicadors amb dades renovades que permeten analitzar l’estat i l’evolució del sector de l’habitatge a Catalunya. Aquesta eina, d’accés obert i consultable al web de l’Observatori, recull informació tant pròpia com d’altres fonts oficials. Els indicadors ofereixen una visió detallada de les dinàmiques actuals del sector i la situació del parc d’habitatge.
Entre les novetats més rellevants d’aquesta actualització hi destaquen un conjunt d’indicadors generats a partir de la darrera edició de l’informe anual de l’O-HB, que aporten llum sobre el problema de l’assequibilitat en l’accés i la permanència a l’habitatge, un dels principals reptes del territori en l’actualitat. Es publica, per ara, tota la sèrie temporal disponible dels indicadors per a l’àmbit metropolità de Barcelona (2017-2023), i el darrer any d’observació per a la resta d’unitats territorials analitzades (2023), i un desglossament per diferents col·lectius quan les dades ho permeten.
Per una part, destaquem la publicació de la taxa de risc de pobresa després del pagament de l’habitatge, construïda segons l’enfoc de la renda residual de les llars. Entesa com el percentatge de població amb uns ingressos inferiors als llindars de pobresa després del pagament de l’habitatge, la taxa se situa en el 25,5% pel conjunt de la població metropolitana l’any 2023, el que significa 6 punts percentuals més que la clàssica taxa de risc de pobresa.
La taxa anterior permet generar en combinació amb la clàssica taxa de sobrecàrrega: l’indicador de risc d’exclusió residencial per sobrecàrrega i risc de pobresa després del pagament de l’habitatge. Les dades d’aquesta taxa mostren que els individus residents en llars llogateres, llars monoparentals i llars amb el quintil més baix d’ingressos són els col·lectius que presenten una major vulnerabilitat en aquest sentit a l’àmbit metropolità l’any 2023.
Pel que fa a les condicions d’accés a l’habitatge, és especialment rellevant com a novetat la publicació d’un indicador com és la taxa d’inaccessibilitat a l’habitatge de propietat per insuficiència teòrica d’estalvi. Aquesta mostra que gairebé dos terços de la població llogatera metropolitana no podrien accedir teòricament, amb les condicions assumides de renda, estalvi, preus i finançament hipotecari de l’any 2023, a un habitatge de propietat. I si només mirem la restricció de la renda mensual per a fer front a la quota hipotecària de l’habitatge, la població exclosa se situaria en el 45,6%.
Finalment, fem notar que actualment estem treballant ja en una nova actualització d’indicadors amb les dades disponibles de la darrera Enquesta de Condicions de Vida, que permetrà allargar la sèrie temporal fins a l’any 2024 i observar, entre altres, un potencial impacte de la política de limitació de la renda de lloguer en l’assequibilitat de l’habitatge.
