La taxa de sobrecàrrega de les llars que viuen de lloguer (25%) és molt més elevada que la de les que viuen en propietat amb hipoteca (13%) i en propietat pagada (1,8%).
Tanmateix, la taxa de sobrecàrrega de les llars que viuen de lloguer a preu de mercat a Catalunya ha disminuït un 23,3% en el 2024. Encara se situa per sobre de la mitjana de la UE (19,2%), però s’han reduït les diferències de manera molt notable amb la mitjana de la UE.
Tot i aquesta millora, gairebé la meitat de la població jove que treballa (45,1%) no pot accedir per motius de sobreesforç al mercat de lloguer a Catalunya.
D’altra banda, pel que fa al mercat de compravenda, 38,5% de la població jove que treballa i que podria pagar la quota d’una hipoteca d’un habitatge de segona mà a Catalunya no pot accedir per manca d’estalvis.
La taxa de sobrecàrrega en les llars que viuen de lloguer (25%) és molt més elevada que la de les que viuen en propietat amb hipoteca (13%) i en propietat pagada (1,8%)
La taxa de sobrecàrrega en les llars que viuen de lloguer a preu de mercat a Catalunya se situa l’any 2024 en el 25%. En altres paraules, un 25% de la població que viu en llars en lloguer destina més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge. Per la seva banda, la taxa de sobrecàrrega de les llars que viuen en propietat amb hipoteca se situa en el 13% i en propietat pagada en l’1,8%. El règim de tinença, doncs, és un dels factors explicatius de les desigualtats en l’assequibilitat a l’habitatge a Catalunya.
La taxa de sobrecàrrega ha disminuït un 23,3% en les llars que viuen de lloguer a catalunya
L’any 2024 un 25% de les llars llogateres a preu de mercat viuen en situació de sobrecàrrega al conjunt de Catalunya, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 19,2%. Tanmateix, en el darrer any la taxa de sobrecàrrega ha disminuït 7,6 punts (un 23,3%) en les llars llogateres a preu de mercat de Catalunya (del 32,6% en 2023 al 25% en 2024). Aquest descens es pot relacionar amb diferents dinàmiques. Des del costat dels ingressos, l’augment del salari mínim interprofessional (+5%), el descens de la taxa d’atur (-14,1%) i l’increment de la renda familiar bruta disponible mitjana (+7,8%). Des del costat dels preus cal destacar la moderació de l’Index de Preus de Lloguer (+1,1%).
Gairebé la meitat (45,1%) de la població jove que treballa no pot accedir per motius de sobreesforç al mercat de lloguer
Tot i aquesta millora, gairebé la meitat de la població jove continua exclosa del mercat per accedir a un habitatge de lloguer. L’any 2024, un 45,1% de les persones joves actives i no emancipades estarien excloses[1] de la possibilitat d’accedir a un habitatge de lloguer de preu mitjà a Catalunya (tot i considerar-se un escenari d’emancipació en parella en habitatge compartit). En el cas de voler accedir a un habitatge de preu mitjà de compravenda, aproximadament la meitat de les persones joves actives i no emancipades estarien excloses: un 45,2% en la segona mà i un 53,6% en l’obra nova.
Un 38,2% de la població jove que treballa i que podria pagar la quota d’una hipoteca d’un habitatge de segona mà a Catalunya no pot accedir per manca d’estalvis
En el cas de l’accés a un habitatge en propietat, l’estalvi necessari accentua l’exclusió del mercat dels joves que treballen. En el cas d’un habitatge de segona mà, les persones joves excloses passen del 45,2% al 66,3% i per un habitatge d’obra nova del 53,6% al 77,5% (en un escenari d’emancipació en parella en habitatge compartit).
Si es mira des de l’altre costat, la població jove que treballa que si que pot accedir a un habitatge de compravenda de segona mà de preu mitjà es redueix del 54,8% al 33,7%, segons es consideri només el pagament de la quota o la quota més els estalvis. En el cas de l’obra nova disminueix del 46,4% al 22,5%. És a dir, un 38,5% de la població jove que treballa i que podria pagar la quota d’una hipoteca de segona mà no pot accedir per manca d’estalvis. En el cas de l’obra nova aquest percentatge se situa en el 51,5%.
Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) va ser creat l’any 2017 com una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS). Des del 2018, és una unitat integrada en l’estructura de l’Institut Metròpoli. La seva finalitat és ser un instrument d’àmbit supramunicipal per a l’anàlisi i la consulta de les dades relacionades amb l’habitatge i per donar suport al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques en l’àmbit metropolità de Barcelona.
[1] Esforç econòmic superior al 40% per a satisfer el pagament de la renda de lloguer o les quotes i les despeses corrents.
